Lo cego d'Alhama

Alternative content

Tot ho ha perdut

lo cego d’Alhama;

son hort sempre verd,

son hort i sa casa,

son pare estimat,

sa mare i germana,

sa esposa i sos fills,

lo niu i niuada,

i, ai!, l’enteniment,

finestra de l’ànima.

Tot ho ha perdut,

sinó la guitarra.

Quan pensa amb los seus,

amb ella s’abraça,

i ploren tots dos,

i ploren i canten,

com dos cors malalts

de mal d’enyorança-

–Ma esposa a on és?

–lo cego demana–;

a on son mos fills?

a on són mos pares?

Me faltaven ulls,

ara tot me falta...

–Ella, gemegant,

respon a ses llàgrimes;

mes en sos gemecs,

lo cego d’Alhama

creu sentir lo plor

d’aquells que tant aima.

 

Locutat per Dolors Rusiñol

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim