Per quč canten les mares?

Alternative content

En lo piset més humil

del carreró de la Cera

canta una mare gentil,

com aucell en primavera.

Canta una hermosa cançó,

la de l’Infant i la Dida,

tot abraçant l’ infantó,

que les llàgrimes oblida.

Son espòs està ferit

ajagut en una estora;

ahir vengueren lo llit

per traure la fam a fora.

 

De flaçades i llençols

fa deu dies que no en tenen;

un los ne resta tan sols,

que empenyaran si no venen.

Per menjar no tenen res,

per cremar ni un brot de llenya;

com no s’ha d’encendre més,

lo fogó també s’empenya.

L’infantó no té bressol,

la mare no té cadira,

mes canta com rossinyol,

però son marit sospira.

–Per què esposa del meu cor,

per què tan alegre cantes,

quan jo conto amb greu tristor

mes penes, ai!, que són tantes?

 

De tan com a casa he vist,

joies, mobles i moneda,

sols la creu de Jesucrist,

tan sols la Creu nos ne queda.

Mai més podré treballar,

sempre creix ma malaltia,

jo me’n vaig cap al fossar

i, ai!, hi vaig amb companyia.

I nostre fill, què farà,

tot solet sens pare i mare?

Per ell un arbre hi haurà

que amb la seva ombra l’empare?

I tu cantes? Valga’m Déu!

vols que ma pena s’ignore?

Per què cantes, amor meu?

–Perquè el nostre fill no plore.–

 

Locutat per Dolors Rusiñol

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim