Tres edicions del mateix llibre

A la primera edició només hi va haver temps d’escriure un poema centrat en les desgràcies d’Andalusia «La veu de l’Atlàntida» que dedicà al seu amic i traductor granadí Francisco Díaz Carmona.

De la segona edició, que ja era al carrer el 16 de maig del mateix any, en donava notícia el setmanari vigatà La Veu del Montserrat. Verdaguer hi va afegir quatre poemes nous i, com era habitual en ell, en va revisar la resta. Hi va incloure dos poemes relacionats amb la catàstrofe com «Lo cego d’Alhama», una de les ciutats més afectades pels terratrèmols, i un altre relacionat amb una altra catàstrofe natural, una riuada, «Record de Múrcia». També hi va incloure una quarteta breu «Per què el Déu de la pau permetla guerra?» i «En Comillas», on oposa els records d’infantesa a la dura realitat del present.

La tercera edició va sortir a la llum l’any 1893 i fou el darrer recull de Caritat editat en vida del poeta. En aquesta edició, encara va engruixir el recull amb dues peces noves: l’«Himne a sant Felip Neri», escrit a petició dels felipons en ocasió del tercer aniversari de la mort del sant, i un diàleg exemplaritzant, «Jesús i l’infant».

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim