La poesia baixa al carrer

De totes les iniciatives sorgides dels cercles literaris catalans la més ràpida i efectiva va ser la de Jacint Verdaguer. Tres setmanes més tard de la catàstrofe, el 13 de gener, ja presentava el llibre Caritat al bisbat de Barcelona a fi que es nomenés el censor eclesiàstic per poder-lo publicar. Fou designat un intel·lectual de renom, Josep Torras i Bages, el futur bisbe de Vic, que va informar favorablement sobre la publicació el 23 d’aquell mateix mes.

Per aquells dies, donava la notícia de la compilació del llibre al seu amic Jaume Collell, a qui enviava un poema del recull, perquè el publiqués al setmanari que aquell dirigia, La Veu del Montserrat, de Vic, demanant-li, però, que no digués «una paraula del volum [que] vull que vinga de sobte»: el poeta volia jugar amb l’efecte sorpresa.

Verdaguer tenia pressa per publicar Caritat i va aplegar alguns poemes que ja havien estat publicats a la dècada de 1880 i una vintena de composicions que encara eren desconegudes però en les quals estava treballant.

LO CEGO D’ALHAMA

Tot ho ha perdut

lo cego d’Alhama;

son hort sempre verd,

son hort i sa casa,

son pare estimat,

sa mare i germana,

sa esposa i sos fills,

lo niu i niuada,

i, ai!, l’enteniment,

finestra de l’ànima.

 

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim