El poeta respon

La iniciativa de Jacint Verdaguer de contribuir amb un llibre de poesia a la campanya de solidaritat amb els pobres castigats pel terratrèmol l’emprèn, com era habitual en ell, de manera radical.

El poeta havia vist directament, des del Palau Episcopal de Barcelona, com la gent portava almoines de tot tipus. El fet el va colpir profundament i el va portar a emprendre una iniciativa personal: va voler auxiliar els andalusos escrivint poesia, exercint el seu ofici. Així ho explica en la carta-pròleg de Caritat adreçada al bisbe de Barcelona, on es reivindica com a escriptor.

«Què puc donar?», me diguí a mi mateix, i aixís com si hagués sigut flequer hauria duit un parell de pans, essent poeta mecreguí obligat a donar algun bé de Déu de poesia: quod autem habeo, hoc tibi do. Buidí mes escorregudes carteres, aprofití algun retall, doní forma a alguna idea, i veus aquí la història d’aquest petit llibre que, per nostres germans d’Andalusia, poso (besant-les amb reverència) en les mans de Vossenyoria, pura i senzillament com una almoina del cor.

El llibre és un recull heterogeni de poesies que el poeta tenia sense lligar, però amb un títol genial com Caritat aconsegueix d’elevar com un tot. La iniciativa pren un caràcter de solidaritat amb els pobres, els perdedors habituals, i el conjunt és xuclat a l’esfera de la gran «poesia que baixa al carrer».

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim