De la Caritat almoina a...

Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) és el poeta romàntic que amb la seva obra va posar les bases de la literatura catalana moderna.

Llegint la seva obra ens adonem de l’evolució del concepte de caritat al llarg de la seva vida. Podem dir que hi ha un Verdaguer d’abans i un Verdaguer de després de Barcelona. Abans era el noi de Folgueroles que estudiava al Seminari de Vic i feia de mestre i mosso de pagès. Abans era el poeta principiant que guanyava premis als Jocs Florals i es reunia amb els amics a la Font del Desmai. Abans era el vicari de Vinyoles que es delia —fins a posar-se malalt d’anèmia cerebral— per sortir d’aquell forat, córrer món i guanyar-se la glòria de poeta. Abans era el capellà de vapor de la Naviliera Transatlántica que a la fi podia veure món, el Nou Món, i acabar el seu poema L’Atlàntida.

Després, acomplert el seu doble somni de triomfar com a poeta i d’instal·lar-se a la capital de Catalunya, Verdaguer comença una nova etapa de la seva vida. Té 32 anys. El primer marquès de Comillas, la fortuna més gran d’Espanya, el contracta com a capellà domèstic, assessor, confident, acompanyant, inspector religiós de la Companyia Naviliera i almoiner o distribuïdor de la seva «caritat». El segon marquès el confirma en el càrrec i n’augmenta la influència. Verdaguer ha fet un salt grandiós en l’escala social. De jove de família modesta tirant a pobre i de capellà de pagès en un racó de la Plana de Vic, ha passat a Barcelona, al Palau que Antonio López i López té a la Rambla i a portar un intens activisme literari, religiós i patriòtic.

Heribert Mariezcurrena i Corrons
(Girona, 1847 - Barcelona, 1898) Fotògraf, format a París, seguia les novetats que arribaven de França i d’Alemanya. Tenia el seu taller fotogràfic al passatge Madoz, era un habitual en les tertúlies del cafè Suís (1873 i 1874) on es reunien un colla de joves catalanistes moguts per interessos intel·lectuals comuns. Així fou com va néixer la Sociedad Heliográfica Española formada per: Heribert Mariezcurrena, fotògraf; Josep Thomas i Bigas, estudiant d’arquitectura; Joan Serra i Pausas, dibuixant, i Miquel Joarizti, enginyer.

Aquest fotògraf fou l’introductor del fotogravat als Països Catalans, i en perfeccionà els mètodes.

Compartir en twitter Compartir en facebook
Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
Ministerio de Cultura
Espais escrits
Unnim